2012 m. gegužės 26 d., šeštadienis

Eurovisió 2012 des del punt de vista lituà

Eurovisió 2012 des del punt de vista lituà




Mentre 1 de cada 4 lituans están apegats a la tele esperant el final d'Eurovisió per a veure com cantarà el representant lituà, he decidit d'escriure aquest post per a què coneguéu una mica la mentalitat lituana en relació a aquest conegut festival.

Donny Montell (Donatas Montvydas) - Love is blind

Cada any els lituans esperen guanyar el festival d'Eurovisió i per això envien uns cantants poc coneguts fins i tot a Lituània. Quasi sempre tenim la primera, la segona o la tercera posició.... començant pel final.

Per tant, va haver 2 anys quan vam fer-ho molt bé i vam emportar-nos una puntuació molt bona. El rècord va ser l'any 2006 amb una cançó divertida de varis cantants famosos lituans, que es deia "We are de winners" que cantava com a refrany "we are the winners of Eurovision". Cantant així, vam aconseguir la sisena plaça i vam atreure molta atenció d'altres països amb un ball super divertit que podeu veure aquí:

Lt United - We are the winners

Una altra vegada que no ho vam fer malament va ser l'any 2001 amb la banda musical SKAMP que estava composta d'una xica d'origen irlandès, un noi d'origen africà i un lituà que va voltar el món quan era petit. Van cantar la cançó "You got style" i es van emportar la tretzena posició:

SKAMP - You got style

A veure si no posarem la pota enguany?

2011 m. rugsėjo 14 d., trečiadienis

"Si 20.000 persones es posen a cantar una cançó, no els pots fer callar, és impossible"

Aquest estiu els catalitus hem recollit nota de moltes dades i experiències que hem viscut pels 3 països bàltics, principalment per Lituània, com es pot suposar, però també per Letònia i Estònia.

És d'aquest darrer país que us parlarem avui. La capital d'aquest país, Tallinn, és enguany capital europea de la cultura i coincidint amb el 20è aniversari de la independència d'Estònia respecte la Unió Soviètica, s'havia preparat un gran concert als terrenys del Festival de les Cançons, un escenari gegant, a les afores de la capital on des de fa 150 anys tots els estonis, dels 4 racons del país, es dirigeixen cada dos anys de mitjana per cantar cançons tradicionals. Va ser precisament en aquest escenari on l'any 1988, els estonis, desafiant l'autoritat soviètica, es van aplegar per cantar massivament a favor de la seva independència nacional, començant així una espiral d'actes pacífics de revolta contra l'autoritat de Moscú que acabarien amb la proclamació de la independència el 20 d'agost de 1991, coincidint amb el cop d'estat fallit que es va produir a Rússia, i de forma gairebé paral·lela a la proclamació de la independència de Letònia. Lituània havia proclamat la independència "de iure" un any abans tot i que encara no gaudia de la independència "de facto".

Aquest DVD explica amb un magnífic documental com es van viure tots aquells dies a la vegada que repassa la història recent d'Estònia.



El programa prometia molt i la veritat és que no ens va decepcionar res del que vam veure durant la tarda i nit del passat 20 d'agost de 2011. La majoria dels artistes eren estonis, amb gran talent musical (Recordeu que Estònia va guanyar el festival d'Eurovisió l'any 2001) i pel que vaig veure molt apreciats pel public local. També va destacar la presència de músics escandinaus, ja que els països escandinaus van ser els primers que van reconèixer el nou estat, començant per Islàndia. Les estrelles estrangeres de la nit van ser, però, el grup Brainstorm de Letònia i, al final de la nit, la cantant irlandesa Sinead O'Connor.

La presència d'O'Connor dalt de l'escenari tenia un gran simbolisme ja que les autoritats soviètiques li van prohibir cantar en aquest mateix lloc a finals dels anys 80 per motius polítics.



Però si algun moment de la nit va despertar les emocions dels assistents, en la seva gran majoria estonis, tal i com es pot suposar, va ser quan a les 23h es van alliberar els milers de globus que s'havien donat de forma gratuït amb el cant immediatament posterior de l'himne nacional i l'emissió d'imatges dels darrers 22 anys de la història d'Estònia amb el seu procès recent de "reconstrucció nacional".

Tot i no ser estonis, era inevitable no emocionar-se vivint un moment com aquell. Per a un lituà la història és gairebé paral·lela. Per a un català, tot i no viure sota un règim totalitari, un no pot fer més que preguntar-se si la nostra terra, amb plena sobirania, no podria seguir un camí tant o més exitòs que el d'Estònia en els darrers anys.


L'economia d'Estònia es fonamenta principalment amb les exportacions. Estar prop d'un país com Finlàndia ajuda, però encara els hi ha ajudat més la seva aposta per l'educació i l'extensió de les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Però això és un tema del qual en parlarem en un altre post. Aquí us deixem el video que varem gravar, amb el discurs del president, un breu fragment d'un dels concerts i, al final, l'alliberament de globus mentre es canta l'himne nacional. Tal i com es pot veure, l'escenari on vam estar aquella nit és el mateix que surt al primer video, on durant els anys d'ocupació soviètica es cantaven cançons per mantenir viu l'esperit nacional.


2011 m. rugpjūčio 1 d., pirmadienis

Un mes per a l'Eurobasket 2011

Avui falta just un mes menys un dia per a què comenci l'Eurobasket 2011 que enguany es disputa a Lituània.

Aquí teniu la cançó oficial de l'esdeveniment:


És el segon cop en la història que Lituània és el país amfitrió d'aquest esdeveniment i la primera vegada que ho fa des de que va recuperar la independència nacional al 1991 desprès del periode de dominació russo-soviètica.

Però si hi ha un punt comú entre aquell primer cop que Lituània va hostatjar l'Eurobasket i el 2011 és la clara superioritat de la selecció nacional de Lituània sobre la gran majoria d'equips nacionals europeus. El 1939 van guanyar ells la medalla d'or i enguany tornen a estar entre els favorits. Els lituans són alts, molt alts, i això els hi dóna un clar avantatge comparatiu a l'hora de jugar a n'aquest esport.

A nivell esportiu aquesta competició destacarà especialment pel fet que el grup on està Lituània se'l considera el "grup de la mort" donada la presència d'una altra selecció que surt afavorida en les travesses, la selecció espanyola on està el Pau Gasol que diu que surt a per l'or.

Espanya, l'actual campiona d'Europa, se les haurà de veure amb els gegants lituans en el que serà sens dubte un dels partits que més expectació generarà, serà el 4 de setembre al Cido Arena de la ciutat de Panevezys. Cal recordar que aquestes dues seleccions ja es van veure les cares durant el mundial FIBA del 2010 en el qual Lituània va ser una de les poques seleccions que va derrotar a Espanya i es va acabant emportant el bronze (Els Estats Units van posar-se al mig del camí de la selecció lituana cap a l'or).

El grup de la mort es completa amb un altre "monstre" del basket europeu, Turquia, plata al mundial de l'any passat, i amb dos països més que, tot i ser febles en basket, el Regne Unit i Polònia, tenen sens dubte la capacitat per mobilitzar a molts seguidors fins a Lituània, els primers per pes demogràfic i poder adquisitiu i els segons per proximitat geogràfica.

En l'aspecte econòmic un esdeveniment d'aquest tipus va, com és de suposar, lligat amb un programa d'inversions considerable. La principal inversió que Lituània fa de cara a l'Eurobasket és el nou Zalgiris Arena, de Kaunas, la segona ciutat del país. Està previst que s'inauguri el 18 d'agost, quan faltaran just dues setmanes per a l'inici de la competició, i quan estigui acabat, serà l'estadi cobert més gran del conjunt dels 3 països bàltics. En aquest enllaç podeu veure l'evolució que ha seguit la construcció de l'estadi fins al dia d'avui. El Zalgiris Arena serà desprès l'estadi del conegut equip del Zalgiris de Kaunas així com un escenari per a concerts i altres esdeveniments multitudinaris.

En el terreny més micro molts ja pensen com fer l'agost en ple setembre amb el tema de l'allotjament. Qualsevol que hagi viatjat per Lituània sap que fora  de les ciutats de Kaunas i de Vilnius a Lituània hi ha una gran penúria de places hoteleres i allotjaments de gama mitjana. La ciutat de Panevezys, on es disputaran precisament els partits del "grup de la mort", serà precisament la gran beneficiada d'aquesta situació, fins allí arribaran milers de polonesos, britànics, espanyols i turcs disposats a pagar el que sigui per una habitació. Faltarà per veure si l'Estat podrà gravar tots els beneficis de l'activitat econòmica que es generaran durant aquells dies.

O sigui que, qui vulgui anar a Panevezys, que es vagi rascant la butxaca o que se'n vagi amb la tenda de camping......

ACTUALITZACIÓ

Per cert, els qui penseu anar a Lituània amb cotxe, us aconsellem no aparcar en llocs prohibits del centre de la ciutat de Vilnius, l'alcalde de la capital la té jurada contra els cotxes de luxe que aparquen on els hi dóna la gana a la vegada que ha engegat una campanya de promoció de la bici com a mitjà de transport. No us ho creieu? Mireu això.....