2011 m. rugsėjo 14 d., trečiadienis

"Si 20.000 persones es posen a cantar una cançó, no els pots fer callar, és impossible"

Aquest estiu els catalitus hem recollit nota de moltes dades i experiències que hem viscut pels 3 països bàltics, principalment per Lituània, com es pot suposar, però també per Letònia i Estònia.

És d'aquest darrer país que us parlarem avui. La capital d'aquest país, Tallinn, és enguany capital europea de la cultura i coincidint amb el 20è aniversari de la independència d'Estònia respecte la Unió Soviètica, s'havia preparat un gran concert als terrenys del Festival de les Cançons, un escenari gegant, a les afores de la capital on des de fa 150 anys tots els estonis, dels 4 racons del país, es dirigeixen cada dos anys de mitjana per cantar cançons tradicionals. Va ser precisament en aquest escenari on l'any 1988, els estonis, desafiant l'autoritat soviètica, es van aplegar per cantar massivament a favor de la seva independència nacional, començant així una espiral d'actes pacífics de revolta contra l'autoritat de Moscú que acabarien amb la proclamació de la independència el 20 d'agost de 1991, coincidint amb el cop d'estat fallit que es va produir a Rússia, i de forma gairebé paral·lela a la proclamació de la independència de Letònia. Lituània havia proclamat la independència "de iure" un any abans tot i que encara no gaudia de la independència "de facto".

Aquest DVD explica amb un magnífic documental com es van viure tots aquells dies a la vegada que repassa la història recent d'Estònia.



El programa prometia molt i la veritat és que no ens va decepcionar res del que vam veure durant la tarda i nit del passat 20 d'agost de 2011. La majoria dels artistes eren estonis, amb gran talent musical (Recordeu que Estònia va guanyar el festival d'Eurovisió l'any 2001) i pel que vaig veure molt apreciats pel public local. També va destacar la presència de músics escandinaus, ja que els països escandinaus van ser els primers que van reconèixer el nou estat, començant per Islàndia. Les estrelles estrangeres de la nit van ser, però, el grup Brainstorm de Letònia i, al final de la nit, la cantant irlandesa Sinead O'Connor.

La presència d'O'Connor dalt de l'escenari tenia un gran simbolisme ja que les autoritats soviètiques li van prohibir cantar en aquest mateix lloc a finals dels anys 80 per motius polítics.



Però si algun moment de la nit va despertar les emocions dels assistents, en la seva gran majoria estonis, tal i com es pot suposar, va ser quan a les 23h es van alliberar els milers de globus que s'havien donat de forma gratuït amb el cant immediatament posterior de l'himne nacional i l'emissió d'imatges dels darrers 22 anys de la història d'Estònia amb el seu procès recent de "reconstrucció nacional".

Tot i no ser estonis, era inevitable no emocionar-se vivint un moment com aquell. Per a un lituà la història és gairebé paral·lela. Per a un català, tot i no viure sota un règim totalitari, un no pot fer més que preguntar-se si la nostra terra, amb plena sobirania, no podria seguir un camí tant o més exitòs que el d'Estònia en els darrers anys.


L'economia d'Estònia es fonamenta principalment amb les exportacions. Estar prop d'un país com Finlàndia ajuda, però encara els hi ha ajudat més la seva aposta per l'educació i l'extensió de les noves tecnologies de la comunicació i la informació. Però això és un tema del qual en parlarem en un altre post. Aquí us deixem el video que varem gravar, amb el discurs del president, un breu fragment d'un dels concerts i, al final, l'alliberament de globus mentre es canta l'himne nacional. Tal i com es pot veure, l'escenari on vam estar aquella nit és el mateix que surt al primer video, on durant els anys d'ocupació soviètica es cantaven cançons per mantenir viu l'esperit nacional.


Komentarų nėra:

Rašyti komentarą